26-02-1998
LA INTELIGENCIA
La intel·ligència apareix sempre en els moments més sublims de la nostra existència espiritual; o en vida ordinària quan no neguem la veritat.
La veritat és la part del sentiment pur que té existència pròpia independent, i que en cap cas ha de ser distorsionada a lloure per un sentiment temporal ja que per la seva vida pròpia és existent en ambdós éssers o més que comparteixin aquest sentiment, i en fondre's amb ell , coneixem l'Amor i la necessitat que desitgem tots de compartir aquest amor; i que és per l'únic per la qual cosa naixem.
La nostra evolució consisteix exclusivament en el perfeccionament de l'amor, i la de l'amor amb una sinceritat transparent.
30-03-1998
Només la perfecció podem respirar-la quan estem de ple en això, i només conèixer-la quan la treballem.
Mentrestant l'errat ja sigui un “pare”, de res serveix que tingui descendència, si l'exemple que va a nodrir-li al “fill” són objectes errats; per la manera
d'influir del seu progenitor; un ésser així no pot ser ni un bon pare, ni un bon amant, ni un bon home; per tant d'allí se sobre entén que com ser, de poc serveix la seva existència, perquè té la consciència molt per sota de ser acceptada, perquè poc o res aporta de positiu i constructiu per a l'existència de si mateix, que no sigui la confusió i aberració.
La lluita que tingui amb si mateix, serà aquella que ell mateix necessiti desprendre's o que ell mateix ha acceptat com a tal, per pròpia convicció de confusió o per adquisició d'influència externa errades.
En aquest estat un ésser pot violar tota la seva existència, o més encara avortar tota una vida.
La seva llavor pot deixar d'existir per falta del coneixement o per desconèixer la força vital de vida com a principi. I si encara amb aquestes germina, no serà ni més menys que la mala herba per al conreu.
Heus aquí el principi de les grans guerres, per arrabassar tot el poder o el control absolut de tots, per poder protegir-se d'aquestes mans de la justícia, i viure errada tota la seva existència cavant la seva pròpia fossa.
Perquè amb aquesta total demència la mà de la justícia queda abstén-te de tota acció.
La mà de la justícia només actua per mitjà de la justícia divina, que no té res a veure amb la no divina (fruit d'alguns ens humans).
És l'home qui decideix amb llibertat elevar la seva mà o tallar-la. Quan sigui el primer cas, llavors la justícia es presenta per elevar-ho el seu esperit; mentre que el segon cas, la justícia queda en espera d'igual que l'oli no es barreja amb l'aigua, igual que la llum no té res a veure amb l'ombra, igual que el signe + augmenta i el – resta.
